l'arrelament dels meus dubtes,

ve potent quan tu te'n vas,

tant si t'ho creus com si dubtes.



Content tornaria a ser

el xiquet que va jugant,

absent, pel mig del carrer,

d'aquell meu carrer d'abans.



Carrer on jugàvem tots,

els més menuts i els més grans,

carrer de terra i de pols,

que així era el carrer Blanc.



Tinc necessitat d'amor,

cada día al meu costat, 

de saber que tu em fas cas

i que no et perdré cantant.



Que el treball quotidià

de trobar unes paraules

que diguen exacte i clar

el que jo sent junt amb altres,



no vull que em puga trencar

el goig d'haver-te trobat

un dia ja fa molts anys

a la ciutat bruta i plana.



Octubre em porta records

que si estic sol em fan mal:

el temps rosega constant

els millors anhels del cor.



Com sempre que vas al lloc

on et varen fer possible,

jo t'escric una cançó

que és, potser, incomprensible.



L'única seguretat,

l'arrelament dels meus dubtes,

ve potent quan tu te'n vas,

tant si t'ho creus com si dubtes.