quan ve la nit que expandeix ses tenebres,

pocs animals no cloen les palpebres,

e los malalts creixen de llur dolor.

Los malfactors volgren tot l'any duràs

perquè llurs mals haguessen cobriment.

Mas io qui visc menys de par e en turment

e sens mal fer, volgra que tost passàs.



E, d'altra part, faç pus que si matàs

mil hòmens justs, menys d'alguna mercè,

car tots mos ginys jo solt per trair-me.

E no cuideu que el jorn me n'escusàs,

ans en la nit treball rompent ma pensa

perquè en lo jorn lo traïment cometa:

por de morir ne de fer vida estreta

no em tol esforç per donar-me ofensa.



Plena de seny, mon enteniment pensa

com aptament lo llaç d'amor se meta;

sens aturar, pas tenint via dreta,

vaig a la fi si mercè no em defensa.