enllà del vell origen de les aigües,

on ja no sento la contínua font.

Quan els purs llavis reposin, cansats

de la vigília del tercer nocturn

començarà l'ocell la clarosa lloança.

Jo, que moro i sé

la solitud del mur i el caminant,

et demano que em recordis avui,

mentre te'n vas amb les sagrades hores.