t'arribaren tots els dubtes.

Tenia raó el filòsof:

pressuposa la certesa

el mateix fet de dubtar.



Els ulls no se t'han cansat

ni et fan nosa les paraules.

Qui podria endevinar-te

de quin amor moriràs,

si mai no et deixes mirar.



La immensa gerra d'oblits

cada vegada és més plena:

malaguanyat el país

que no es pren la gran faena

de lluitar contra l'oblit.



Perquè em feres tant de cas

aquella estúpida nit,

quan més mal jo m'he trobat

és quan més bé m'he sentit,

perquè em feres tan de cas.



Capbussat en tu mateix,

no passa encara el passat.

No has sabut què són els llavis

fins que no has volgut besar

i els llavis no els has trobat.



I després de creure tant...