muralles immenses de paraules i gestos 

que tu -com qui posa les mans en l'aigua-

trencaves i desfeies amb la sola teua presència.



El món era molt més 

que una vida, que dues vides 

estimant-se. 

I els altres ho sabien 

i jo ho vivia 

i tu ho creaves.



Avui és espessa la vida, 

com una gran muralla 

de gestos i paraules feta. 

I ningú no m'ajuda a trencar-la 

i ningú no m'ajuda a desfer-la 

i ningú no m'ajuda.



I ningú.



Perquè tu vius lluny una altra vida, 

uns altres gestos, 

d'altres paraules, 

jo escric aquesta nit 

aquests tristos i mal fets versos.



Perquè tu vius lluny una altra vida, 

d'altres paraules, 

jo cante aquesta nit 

aquests tristos i mal fets versos.



I ningú no m'ajuda, 

i ningú no m'ajuda.

I ningú, 

i ningú.