que ara passa

pel blau del cel

molt suaument

no ha estat posat,

ni poc ni massa,

per ser mirat

amb els ulls meus.



El meu esguard

ha quedat pres

del seu pas lent,

del blanc i el blau,

d'aquest moment

de vent fluixet,

de verd de pins,

de mar lluent.



Un gran desig,

desig de perdre'm,

pren cos en mi

calladament;

d'a poc a poc,

com ell, desfer-me

en algun lloc

que no conec.



El meu esguard

ha quedat pres

del seu pas lent,

del blanc i el blau,

d'aquest moment

de vent fluixet,

de verd de pins,

de mar lluent.



El núvol blanc.