Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.



Tot mon tresor done, i persona,

a vós, garrida.

Puix no us vol mal qui el tot vós dóna,

dau-me la vida;

dau-me-la, doncs, hajau socors,

ànima mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.



Tota la nit que en vós estic

he somiat;

i quan record sol, sens abric,

trobe'm burlat.

No em burleu més: durmam los dos,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.



Bella, de vós só enamorós.

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.



Vós m'haveu fet gran cantorista

i sonador;

vós ben criat; vós bell trobista,

componedor,

fort i valent; també celós,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.



No us atavieu, anau aixi,

que prenc gran ira

si us ataviau i algú prop mi

per sort vos mira.

Nueta us vull, gest graciós,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.



Bella, de vós só enamorós.

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.