Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d'una hora que la seva dona l'espera al doctor Ramón.
Que avui s'han omplert de coratge I han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada I l'home es farà fer un penis més gros.
Però no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson!
I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan can't coral,
I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume I ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa I es passa el sant dia estirat al llit.
Avui el rodegen tres metges I un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l'essència greixosa que li extrauran.
I ell somia en prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson!
I el tio organitza trobades d'amics del sis-cents I en té un de vermell
I quan puja al poble els nens li demanen que els porti a fer un tomb.

No saben que els guapos són els raros,
Que ho sap tothom però no ho diu ningú,
Tampoc no s'agraden I tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen,
No tenen swing I no ballen bé,
També es preocupen I tenen psicòlegs,
I no passa res.
I no passa res.

I no passa res.