Seria fantàstic 

que anès equivocat 

i que el wàter no fos ocupat. 



Que fes un bon dia 

i que ens fes un bon pes. 

Que Sant Pere, pagant, no cantés.  



Seria fantàstic 

que res no fos urgent. 

No passar mai de llarg i servir per quelcom. 

Anar per la vida sense compliments 

anomenant les coses pel seu nom. 

Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat 

i pixar-se de riure i fer volar 

coloms.  



Seria tot un detall, 

tot un símptoma d'urbanitat, 

que no perdessin sempre els mateixos 

i que heretessin els desheretats. 



Seria fantàstic 

que guanyés el millor 

i que la força no fos la raó. 



Que s'instal·lés al barri 

el paradís terrenal. 

Que la ciència fos neutral. 



Seria fantàstic 

no passar per l'embut. 

Que tot fos com és manat i ningú 

no manés. 

Que arribés el dia del sentit comú. 

Trobar-se com a casa a tot arreu. 

Poder badar sense córrer perill. 

Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.  



Seria tot un detall 

i tot un gest, per la teva part, 

que coincidíssim, et deixessis convèncer 

i fossis... tal com jo t'he imaginat.