Som dilluns de Pasqua i com cada any
Jo porto la mona per al fill gran.
No s igual que altres vegades,
Algu avui no ser a taula,
Per tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
Ningu no perdona i menys el banc.
Desprs de la feina a casa
Fas neteja a aquella escala
Del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
T'obriran la porta ("hola, com va?"),
Et fars la forta ("t'has aprimat"),
El menut pregunta per qu encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
El gust dels seus llavis ("fins aviat"),
Fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida s bonica per a vegades complicada,
Tant se val.
El teu home s un tros de pa
Per com sempre es va deixar enredar.
Quan va sentir la condemna
Li va caure el mn a terra,
Que llargs es faran aqueixos quatre anys!
Lents passen els dies, ja s Nadal;
Els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et mira
I et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no plorar?
I avui torna a ser dissabte,
T'obriran la porta ("hola, com va?"),
Et fars la forta ("t'has aprimat"),
El menut pregunta per qu encara no hi ha pare.
Quan surts i tornes a casa
El gust dels seus llavis ("fins aviat"),
Fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").
La vida s bonica per a vegades complicada,
Tant se val.