Jo feia caramelles els diumenges al migdia
A Can Bellit la mestra ens deia que ens poséssim rectes com penjant d'un fil
Els dilluns de Pasqua els nens amb barretina I faixa, 
Les nenes de pubilles, cantàvem per les places I els carrers.
I a mesura que creixíem les hormones s'excitaven
Més cremats que una bengala
Confoníem rebel·lia amb distorsió
I amb quatre quintes ens crèiem els més "punkis"
I els més durs de la comarca
Tot I que érem els més dolents de tots.
Jo volia cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment
On l'únic que m'importa és el present.
La post-adolescència ens atrapà en el mestissatge
I amb més voluntat que traça
Ens atrevíem a mesclar tots els estils
I amb la innocència pròpia del autodidactes vam cometre mil errades
I d'alguna en vam aprendre la lliçó.
Jo volia cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment
On l'únic que m'importa és el present.
Cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment
On l'únic que m'importa és el present.
Caramelles I sardanes, borratxeres I guitarres
Els anys posen a prova el nostre afany
Però mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes
Ja que és això el que ens fa tirar endavant.
Caramelles I sardanes, borratxeres I guitarres
Els anys posen a prova el nostre afany
Però mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes
Ja que és això el que ens fa tirar endavant.
Jo sols volia cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment
On l'únic que m'importa és el present.
Cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment
On l'únic que m'importa és el present.
On l'únic que m'importa és el present.
... l'únic que m'importa és el present.
Sí!