Un dia qualsevol foradaré la terra
I em faré un clot profund perquè la mort
M'arreplegui dempeus, reptador, temerari,
Suportaré tossudament la pluja,
I arrelaré en el fang de mi mateix,
Quiti de mots em bastarà l'alè per afirmar
Una presència d'estricte vegetal.
L'ossada que em sostenta
S'endurirà fins esdevenir roca
I clamaré amb els ulls esbatanats
Contra els temps venidors
I llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota torpitud,
Sense seguici d'ombra,
No giraré mai més el cap per mirar enrera