Es des de la foscor I la deseperança d'aquests dies
Que anhelo I somio les forces que ara em manquen.

Per veure'm en el mirall d'aquells que semblem posseidors
De tot allò que condueix a la terra de camins dòcils
I planers per on s'hi passegen els autocomplaguts.

Però jo és a la foscor on hi veig clar,
Més val no buscar reflexes impossibles.

Per allà on els esperits rectes només hi veuen principis I abismes,
Ho m'hi faig fort a cada pas I construeixo mon destí,
Com si cap altre escenari fós possible.

Fer I desfer doncs, són la meva pàtria
On el que és fosc brilla com el més clar dels dies,
I el meu esguard troba allò que cerca en la tenebra.

Fos o clar, planer o abrupte, tant se val
Ben mirat tots els paisatges són iguals.