El nostre esdevenir és fosc, fosc com el cel,
Fos com la terra, com els nostres cors...
Allà lluny a l'horitzó alguna cosa ens guaita,
Són els deus, allà als seus trons inassolibles.

O és la mort que avança vers nosaltres,
Imparable, paorosa, desvocada.
Potser no ho sabrem mai doncs els nostre fat es ja escollit,
Puix que el nostre enemic ja ha arribat.

Els grans corns han ja sonat
I el temps d'espera el destí s'ha consumit,
Aquells que provenen del mar més enllà de les muntanyes...
Unint les tribus en el nom dels més alts
Un cop atiarem el foc de la revolta
I el roig pigment de la guerra brollarà de l'enemic
Occit per nostres destrals.

Vencent a cada pas per la terra cremada avançant
A través de la boira I la foscor.
Nosaltres som els llops indòmits,
Aquesta la trista empresa que sen's ha encomanat.
Negre és el nostre destí,
Roja la nostra venjança.