Són temps de guerra I vanitat,
D'ignominiós flux d'odi I rancúnia.
Són temps en els que hem demostrat,
La sobèrbia que ens embruta,
Sense recança, sense sentit d'integritat.

Diàfenes imatges exemptes de depreciades paraules,
Capciosos icones embastardits de mots manuclejats.
La força del progrés, de cap a caiguda en escreix
Sorgeix del nostre anhel
Vivint damunt dels nostres fems,
Nostra pregària, la dels invidents.

Certament no podrem retornar
A la terra que ens hem denegat.
Sota la insignia de la ignorància,
Cavem fons germans... la nostra identitat.