Aquest malson de créixer esgotadorament
Dins d'un cos endurit
Ple de bonys I d'arrugues, que cap pluja no estova.
Tants inútils records, el vent, les coses tendres,
Afeixuguen la sang.
I cruix a cada pas tota la baluerna,
Al capdavall, el cos s'adaptarà
Al rectangle de fusta del taüt.
Res no deforma tant com la vida mateixa