El meu xicot no s molt alt,
T massa panxa i poca patilla,
Per t un encant especial
I s que sempre em fa riure.
Ja s que s un noi molt normal,
No t els ulls clars ni un xalet a les Illes,
Per em mira i em sento important
I a ms em fa riure.
Quan sc sola a casa
I el silenci em rosega per dintre,
Arriba i m'abraca
I a l'instant ens portem com dos nens petits,
Un damunt de l'altre estirats al llit,
Vull resseguir el seu somriure amb els meus dits.
Baixem abracats fent merder,
Ens fotem de les dones que ens miren,
Ens anem grapejant pel carrer,
Ens besem i ens ve el riure.
Quan sc sola a casa
I el silenci em rosega per dintre,
Arriba i m'abraca
I a l'instant ens portem com dos nens petits,
Un damunt de l'altre estirats al llit,
Vaig resseguint amb els dits el seu somris.
Ja s que no s sempre un bon jan,
T els seus rampells i les seves manies,
Per se perqu l'estimo tant
Perqu sempre em fa riure.