En sortir amb ímpetu del son
Tot cavalcant com si fos el primer cop

Desconeixes la ignorància que ens envolta en un entorn
Descobreixes camins de boires que t'acompanyen amb migjorn

Continuaràs la ruta amb el fang, fins a sentir-te inclòs
Arribaràs amb rosada a les parpelles com si no fos un esforç

Topes amb els murs que tenies davant, dins el més fred bosc
Però recordes l'experiència d'un paisatge homenatjant el tros

Confisca, doncs, de la realitat, l'ara, un bocí de bellesa per sempre
I demana per un instant, la tramuntana de cara, com el més ferm repte

Continuaràs la ruta amb el fang, fins a sentir-te inclòs
Arribaràs amb rosada a les parpelles com si no fos un esforç