La neu, de nit, té un to més bonic
no hi ha traces, tot és blanc
d’un regne aïllat del món,
en sóc reina aquest instant
el vent fereix la nit per dins la tempestat
he acabat fugint tot i que he lluitat.

No els vull a dins, no els vull aquí
“Porta’t molt bé” sempre em deia a mi
desat no ho pot saber ningú
ja ho sap algú

Vol volar, deixa-ho anar
ni puc ni el vull amagar.
vol volar, deixa-ho anar
ja tan és, ja tan me fa

És igual el que puguin dir
deixa el vent cridar
¡El fred no m’ha fet mai cap mal a mi!

És curiós com la distància
ho fa tot molt petit
i les pors que em dominaven
per sempre han fugit

Ara veuré el que puc fer
quins límits jo superaré
ni el bé ni el mal són per mi
per fi!

Vol volar, deixa-ho anar
sóc part de la neu i el vent
vol volar, deixa-ho anar
ja he fet fora aquest turment

Sóc aquí
i no em mouran
deixa el vent cridar

Tinc un poder que va dels cims fins els averns
de la meva ànima en surten gels que ni comprenc
i un pensament sorgeix com un gran dard gelat
no penso tornar mai, això ja és el passat

Vol volar, deixa-ho anar
i com l’alba jo creixeré
vol volar, deixa-ho anar
ja no em portaré bé

Sóc aquí
s’alça un nou matí
deixa el vent cridar

¡El fred no m’ha fet mai cap mal a mi!