em tenen a mi

elles, les cançons.

Quan volen, quan vénen,

quan? Qui ho pot saber.

Algunes arriben i es fan notar,

em miren i van entrant pels meus ulls,

per les orelles, per la meua pell

i, si volen, es queden i fan niu.

D'altres passen de llarg, però em criden.

Jo he passat hores, dies i anys

per cases, per carrers i per ciutats,

per boscos i camins, per vents i mars

percaçant-les. Oh, desig de cançons.

De vegades n'he pres una

i l'he acaronada dolçament,

l'he passejada per casa;

l'hi he fet vore els llibres meus,

i la música estimada,

la pintura que m'agrada,

l'amor que em fa sentir viu.

De vegades es mostren rebels

i parle amb elles i em van dient

el que voldrien que jo cantés:

menyspreu per a tots els opressors,

paraules que els puguen fer mal.

Amor i fermesa en el combat

per a tots els oprimits.

Música i consol i companyia

per als solitaris i marginats.

Oh, desig de cançons.

Jo no tinc cançons;

em tenen a mi

elles, les cançons.

Quan volen, quan vénen,

quan? Qui ho pot saber.

Oh, desig de cançons