que lentament escampava a l'atzar.

Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers

rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells.



Un vent petit feia moure el fullam,

un so suau omplia l'aire clar,

mòrbida llum envelava el matí.

com oblidar aquell moment de goig?



Recorde bé la llunyana remor,

petjada breu de vida de ciutat,

clos de l'engany del tràfec dels humans,

coixí callat d'aquella hora i del lloc.



Jo passejant gaudia del bon temps

ben acordat amb tot el meu entorn.

Passat, futur no eren gens presents,

l'instant que fuig feia el meu viure ple.



Vaig sentir veus gairebé al meu costat,

l'última part d'un diàleg més llarg.



-Vine-te'n amb mi

no et faré res que no vulguis que et faci.

-No.

-Per què?

-Perquè no et conec prou encara.

-Pot ser una manera de coneixe'm més.

Vine-te'n amb mi,

no et faré res que no vulguis que et faci.

-Jo sóc molt jove i tinc molt de temps.

-Però jo no tic temps. Ja el temps

em té a mi.

Vine-te'n amb mi. On tu vulguis.

Amb mi.

-Les meves mans troben gust

acariciant els teus cabells.

-Que ja blanquegen.

-Els teus ulls tenen mirades

de sorpresa i desig.

Són mirades de nen.

-Et doblo l'edat.

-Beses amb força i tendresa alhora.

-Els teus pits són petits i plens,

la teva pell és raïm.

-Sembles molt net

i m'agrada l'olor del teu cos.

M'abraces i t'abraço.

Aquí recolzats a la soca de l'arbre

hem de semblar una estranya parella.

-Vine-te'n amb mi

no et faré res que no vulguis que et faci

-No. No et conec prou, ja t'ho he dit.

Es fa tard.

Me n'haig d'anar.

-No encara. Queda't.

-Adéu.

-Adéu, dolcesa i joventut.

Els teus ulls tenen el color

que el sol del matí desa

entre les branques més altes dels arbres.

-Adéu, home.

-Adéu, noia.



No hagués pogut, ni vull, treure'm dels ulls

tots els colors dels arbres que he mirat.

Bella cançó encara no cantada,

dansa distant que mai no ha estat ballada.



Temps era temps hi havia un infant

d'ulls ben oberts i ben desperta oïda.

Aquest infant, ingenu i neguitós,

viu dins del cos, precari cos d'un home.



Octubre dolç encenia colors

que lentameni escampava a l'atzar.

Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers

rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells