com en present dessobre mi pareix:

tota amor fall sinó a si mateix,

d'enveja és tot lo món conquistat.

Hom sens afany no vol fer algun bé:

¿com lo farà contra si ab gran cost?

cascun cor d'hom jo veig pus dur que post:

algú no es dol si altre null mal té.

Lo qui no sap no pot haver mercè

d'aquell qui jau en turment e dolor;

doncs, jo perdon a cascú de bon cor

si no son plant del que mon cor sosté.

Secretament, ab no costumat mal,

ventura em fa sa desfavor sentir.

D'amor no em clam: si bé em porta a morir,

bé i mal passats, jo en reste cominal.

Altre socors de vostra amor no em val

sinó que els ulls me demostren voler

ne res pus cert de vós no puc saber,

ans, si més cerc, per ser content no em cal.

Jo veig molt hom sens amar ser amat

i el mentidor tant com vol és cregut

e jo d'amor me trop així vençut

que dir no pusc quant só enamorat!

Amor, amor, un hàbit m'he tallat

de vostre drap, vestint-me l'espirit:

en lo vestir ample molt l'he sentit

e fort estret quan sobre mi és posat.