i també vostè, Senyor Gonzàlez, 

ho recorden bé, 

ho recorden bé.



Després d'uns quants anys a Irun 

tornaren i trobaren les coses 

millor que abans, 

molt més segures.



Però avui, però avui, 

avui no hi ha res tranquil: 

vostès ben bé que ho veuen.



La muntanya es fa vella, 

la muntanya es fa vella, 

la muntanya es fa vella.



Vostè, senyor Esteve,

i també vostè, senyor Gonzàlez, 

ho veuen molt bé, 

ho veuen molt bé.



Alguna cosa passa avui, 

vostès ben bé que ho saben, 

però no saben el que és.



I jo, i jo, i jo

no els ho puc dir.



Aquesta gent jove, 

ai!, aquesta gent jove, 

estudiants i no estudiants, 

els hi la tenen jurada.



Senyor Esteve, senyor Gonzàlez, 

alguna cosa passa avui, 

i jo, i jo, i jo 

no els ho puc dir.