els ganivets de l'aigua

tallen l'or més fi

de la llum de la tarda.



Quan oblide, si oblide,

ve pel nord del meu cor

la claror que es fa veure,

llostrejant m'il·lumina.



Sobre la mar blavosa,

els ganivets de l'aigua

tallen l'or més fi

de la llum de la tarda.



És llavors que conec

l'ombra. No sé com és.

Sé que és fora de mi

i sé que és en mi, l'ombra.



Sobre la mar blavosa,

els ganivets de l'aigua

tallen l'or més fi

de la llum de la tarda.