damunt la mar

corre fortuna

llevantejant.



Quan esdevinguis

riu de negat,

per on sabries

passar-lo a gual?



Pres que fugia

del lent esguard

en cap sagrera

no té descans.



Marquen vedrunes

la pobretat

d'aquest meu somni

de pluja al camp.



Si para l'alta

mola, podràs

fixa sotana,

potser rodar?



Record de sàndal,

tan vellutat.

Oh, l'allunyada

neu d'unes mans!



Des de l'espera

de desvetllat

en més temença

d'hora foscant,

dama de l'alba

em ve a cercar.