el sol que jo mirava.

Tota la llum d'estiu

se'm feia enyor de somni.



El rellotge, al blanc mur,

diu com se'n va la tarda.

S'encalma un vent suau

pels camins del capvespre.



Potser demà vindran

encara lentes hores

de claror per als ulls

d'aquest esguard tan àvid.



Però ara és la nit.

I he quedat solitari

a la casa dels morts

que només jo recordo.