No he volgut ser humà d'altra manera,

No he volgut ignorar i resignar-me

A ser, poc més poc menys, com una fera.



Límits, conec molt bé tants i tants límits.

I visc pugnant contra aquests límits. Límits.

Sol i acompanyat prove de ser útil

Amb cançons d'amor, amb cancons de lluita.



Inventari incomplet de temps i vida.



Refaré aquells camins que vaig fer sol

Ara que amb tu sé que sóc més lliure.

I amb les últimes ratlles del dibuix

Miraré el mar, escoltaré els meus morts,

Ombres estimades que en mi habiten.

Negaré decepcions, continuaré esperances.