Les veus del vent ja han callat I el vermell ha amarat
El cel I el sol que ja se'n va, com un cor accelerat
Camí I camp són només solcs, la rella els ha esborrat
I amb ells han mort tots els records, nostàlgia I realitat
I és que no són cinc, sinó quatre, I és que ja n'han passat tres

Quatre dies vivint, quatre dies morint
Reclòs del tot I empresonat en un lloc crepuscular
Retorna a mi l'antic neguit dels anys que ja han passat
Les mans del temps obren els dits llençant-se damunt meu
No puc lluitar, no puc guanyar, pressió sempre I arreu
I és que no són cinc, sinó quatre, I és que ja n'han passat tres
Quatre dies vivint, quatre dies morint